Nostàlgia d'un passat recent

Avui representa el primer gran pas cap a la culminació del que quan érem estudiants vam començar a buscar el camí cap a la Independència.

Eren èpoques difícils del final del règim franquista. Estàvem perseguits per gairebé tot, al col·legi de les monges ens deien que parléssim en castellà que era més fi, en començar la classe de gimnàstica la començàvem cantant el Cara al Sol i les classes diàries resant. Cal dir de les misses diàries, les visites al Santíssim, el mes de la Verge etc ... Es resumia a actes eclesiàstics, classes i molta repressió.

Recordo amb desgrat la diferència que havia de residir a la Seu d'Urgell o en algun poble de la comarca, érem LAS DE PUEBLO, en pla despectiu i d'inferioritat. La diferència de classes era notable, la filla d'un metge o advocat eran superior.

Arribant a l'Institut hi va haver un grau d'obertura molt notable, no hi havia diferències de classes i no havia església. Ens va semblar com haver fet un pas endavant. Va ser quan vam començar a reivindicar la nostra llengua i cultura catalana. Anàvem amb senyeres enganxades a les carpetes mostrant-les a la gent, excepte quan hi havia perill els donàvem la volta.

Recordo la primera protesta estudiantil a La Seu d'Urgell. Va ser davant de l'Institut, asseguts al terra,  al mig del carrer i el professors al veure que tenien les classes buides anaven sortint a la porta. La policia també va fer acte de presència, en cap moment és van ficar amb nosaltres, va ser un cas de protesta cívica i tranquil·la.
Durant el mateix any o el següent es va convocar una manifestació des de l'Institut fins l'Ajuntament. En aquesta hi anaven fins i tot els professors, naturalment en tot moment escoltats per la policia. Tampoc va passar res ja que va ser una manifestació molt pacifica. Quan passàvem pels carrers la gent gran ens mirava espantada, mai havien vist que en època  franquista els  estudiants es manifestessin pels carrers.

En aquells moments mai havíem pensat que uns quants anys després arribaria el dia en que tothom es manifestaria per la Independència de Catalunya.

Avui, amb emoció dic:

VISCA  CATALUNYA  LLIURE